En un país com el nostre a on una de llurs expressions són els Castells, sense anar més lluny a Esplugues hi tenim la Colla de Castellers dels Cargolins, a on hi cal la col·laboració de tota la colla, homes i dones, des dels més grans i forts a la pinya, fins els més menuts fent d’enxaneta, a on també la dansa tradicional és la sardana, a on tothom pot entrar-hi i tots hi poden sortir, dansa conduïda per la música interpretada per la cobla, amb un mínim de vuit músics, en un país a on tot es fa entre tots, no hi podien faltar una munió de Big Bands.

 Però el fenomen més important és que no sols hi ha Big Bands a les ciutats més grans i poblades, com Barcelona o Girona, si no que també n’hi ha en poblacions on podries pensar que potser no tenen prou gent com per formar una Big Band, com poden ser Matadepera o L’Alt Empordà.

 A més aquestes Big Bands passen por tot l’arc jazzístic, des del Swing fins el Jazz Contemporani, passant pel Rhythm & Blues o el Gispy Jazz.

Cal dir que la tradició de les orquestres de Jazz a Catalunya, ve dels anys 40, amb grans orquestres del moment, amb renom internacional, com la de Lluís Rovira, o la Orquesta de Agusto Algueró, Albalat y su Ritmo, o els Faraones del Jazz, o La Orquesta Gran Casino, o...orquestres que varen desaparèixer en el moment en que a les sales de Ball del Principat apareix la Música enllaunada.

 En els nostres dies va fer renéixer el gust per les Big Bands, la orquestra La Locomotora Negra, a on tots els components eren amateurs però força bons. A partir d’aquí les Big Bands ha sorgit com bolets ara i adés per tota Catalunya, des de Big Bands amb una gran professionalitat, fins a algunes que està formada pels alumnes d’una escola de música d’algun poble.