L’adjectiu mozartià 

Beethoven és el compositor del que més en parlarà la història; Mozart?...  Mozart és diferent, és únic, el més gran!
Gioacchino Rossini

Amb el reconeixement que mereixen les capacitats tècniques  intel·lectuals i creatives dels grans mestres de la música, encotillar el seu talent en una escala de valors és una tasca poc seriosa, un intent d’imposar criteris a una expressió humana tant sols tangible des de la perspectiva individual, més enllà de valoracions establertes. El nostre propi intel·lecte, amb criteris artístics i emocionals, s’erigeix jutge únic i veritable de totes i cada una de les creacions musicals.

Una obra d’art és quelcom més que el domini de la matèria, és més abstracte, els elements no son tant sols científicament avaluables, entren en joc elements incontrolables que desafien qualsevol anàlisis intel·ligent per entrar, amb puresa intrínseca, en el món de les emocions personals.

La grandesa de Mozart rau precisament en la universalitat de la seva música; la puresa i perfecció de les seves formes han  convertit la prodigiosa bellesa de la seva obra en un  idioma de comunicació entre tots els pobles del món.

Quan emprem el mot “mozartià” estem parlant del mestratge de les tècniques musicals, d’una subtil manifestació de la música com a element d’expressió i comunicació, d’una transcendent poesia musical i de l’únic compositor que va dominar tots els llenguatges musicals coneguts fins aleshores i va marcar el camí a noves tendències.

Josep Izquierdo, el nostre ponent d’avui, ens ofereix una variada selecció del catàleg del mestre, un calidoscopi de colors musicals on estaran presents tres de les formes que el mestre va dur a extrems propers a la perfecció: la simfonia, l’ària de concert i l’òpera.